UdL - Facultat d'Educació, Psicologia i Treball Social - Fons d'art
 

Guillem Viladot

 

Poema concret Formes de vida
(de la sèrie Cartrons Concrets)
1968
Donació de la Fundació Guillem Viladot

(Agramunt, 1922- 1999)
Nascut en una família d'apotecaris i llicenciat en farmàcia el 1940. Als anys 50 inicià la seva activitat literària amb el llibre Temps d'Estrena (1959), i en publicacions i revistes com Ciudad, Els Ocells de Paper o Sió, alhora que mantingué una columna diària d'opinió en el diari lleidatà La Mañana. Publicà novel·les, volums de poesia i nombrosos assaigs, molts dels quals relacionats amb les arts plàstiques1.

El 1959 escriu Metaplasmes, que juntament amb IA_URT (1960) iniciaran la deriva cap a la poesia concreta. Mitjançant la desestructuració dels codis alfabètics i lingüístics, esdevindrà el precursor de la Poesia Concreta a Espanya, i el primer a editar un llibre de Poesia Visual, anomenat Estrips (1964).

L'any 1971 participa en la primera exposició de Poesia Concreta a Catalunya, juntament amb Joan Brossa i Josep Iglésias del Marquet, a la Petite Galerie.

Als anys 90 obrirà Lo Pardal a Agramunt, un espai dedicat a la Poesia Visual, que en l'actualitat acull la Fundació Privada Guillem Viladot.

Poeta, escriptor i creador poètic, és considerat una de les persones més influents de la vida cultural catalana per la seva participació activa en el renovador moviment estètic de la poesia visual i per la creació de l'espai expositiu Lo Pardal2.

Pau Minguet, director de la Fundació Guillem Viladot "Lo Pardal", ens explica l'obra:

"L'any 1968, el farmacèutic, poeta, escriptor i artista d'Agramunt, Guillem Viladot, va fer un recull de poemes experimentals sota el títol de Cartrons Concrets que començava amb una suite de titulada Formes de vida.
Aquest compendi el podríem incloure dins del corrent de l'anomenada Poesia Concreta. Aquella que, a grans trets, utilitza els elements tipogràfics (lletres, números, signes de puntuació) i els isola de les connotacions semàntiques que podrien tenir al formar part d'una paraula, d'una frase. Desmantellant el llenguatge, tal com deia Viladot, es converteixen, tots aquests símbols, en imatges que originen noves unitats de significat.
Formes de vida és una successió de 5 paraules: Nen, Noi, Home, Món i Nyac. Si primer ens aferrem al significat més "normatiu" d'aquests mots, és evident que la proposta de Viladot ens permet fer un recorregut al llarg de les etapes de la vida. El nen, que tot just s'estrena, va seguit del noi que agafa el testimoni de la infantesa per, més tard, esdevenir home. Aquestes tres etapes de la vida s'engloben dins del món imperant i finalitzen amb l'última de les etapes: la mort amb el "Nyac" que ens indica el moment final.
En la seva peça, Guillem Viladot, s'afegeix a la llarga tradició literària i visual que ens fa ser conscients del destí cru de la mort. Això sí, Viladot va crear aquesta obra amb les peculiaritats del seu llenguatge artístic, fent que les combinacions entre les diferents mesures de les lletres facin que, en disposar tota la sèrie en un mateix pla visual, es pugui llegir, per sobre de qualsevol de les altres paraules, un nnoo ben rotund. Aquesta negació de la pròpia mort es converteix en un missatge, potser de desig, amb el qual Viladot volia aferrar-se a la vida. Ell ja no hi és, però la seva obra perdura. NYAC"
3.

Pau Minguet
Director de la Fundació Guillem Viladot "Lo Pardal" d'Agramunt

Referències
1 Lo Pardal. Fundació Privada Guillem Viladot. Recuperat de http://www.lopardal.com/guillem-viladot.php
2 Nadal Gaya, J. M. (2003) Diccionari de pintors, escultors, gravadors i dibuixants : l'art a la Lleida del segle XX. Lleida: Pagès.
3 Text enviat per Pau Minguet.


 

Universitat de Lleida  |  Facultat d'Educació, Psicologia i Treball Social  |   10.02.2022