Albert Bayona
 |  |
 |  |
 |
|
(Lleida, 1954)
Després de consolidar-se com a pintor a finals dels anys vuitanta, Albert Bayona va avançar cap a l'art digital i les noves tecnologies. En la seva àmplia interdisciplinarietat, explora el seu interès pel paisatge, el territori i la seva transformació. A partir d'aquí, crea contradiccions i conceptes oposats, de vegades amb una intenció transgressora de crear malestar en l'espectador, que està acostumat a assumir la vida diària sense cap crítica. La seva obra està vinculada a la música i al cinema i reflexiona sobre els mecanismes d'engany i percepció al cinema. Els seus treballs en el món de la creació artística incorporen diferents disciplines, pintura, dibuix, fotografia, vídeo, tecnologies digitals i música.1
Tanmateix s'han presentat, ja sigui de manera individual o col·lectiva, en espais d'art, com ara el Museo d'Arte Contemporanea MACRO, el Taipei Fine Arts, el Centre d'Art La Panera, el Museu d'Art Jaume Morera, el Centro Cibeles, la Petit Galeria, l'Hangar Centre de producció i recerca, l'ACVIC, el Centre d'Art Contemporani de Glasgow, l'Ex-New Centre d'Art Contemporani de Sulbiate, el centre d'Arts Santa Mónica, el Torrance art Museum o la Fundació Marguerida de Montferrato.
Les seves obres han estat presents en diferents fires i festivals, com ara ARCO, Videoformes, Split International Festival, LOOP Festival, Athens Digital Arts Festival , Madatac, Muces Muestra de Cine Europeo, FILE Video Art o l'Open Panoràmic.
Els seus treballs formen part de la Col·lecció Nacional d'Art Contemporani de la Generalitat de Catalunya, del catàleg de la distribuïdora de vídeo art HAMACA o del fons de la biblioteca i centre de documentació del museu Reina Sofia.2
El 1985 va obtenir el segon premi al "XXIV Premi Internacional de Dibuix Joan Miró" (Fundació Joan Miró) amb l'obra Variacions sobre una estètica racional, actualment a les col·leccions del Museu d'Art Jaume Morera de Lleida, que es va exposar l'any 1986 al Taipei Fine Arts Museum.
El 2008 l'obra Monday to Friday fou distingida amb el Premi Vasudha al millor curt sobre Medi Ambient a l'International Film Festival of India-Goa.
El 2014, Accésit, VII Premio Videoarte, El Almacén de las Artes. Astillero, Cantabria.
El 2016, el curt Cosmonaut fou seleccionat per formar part de la secció oficial de la Muestra de Arte Audiovisual Digital y Tecnologías Contemporáneas (MADATAC), celebrada a l'espai d'art contemporani CentroCentro del Palacio Cibeles de Madrid.
El 2021, l'obra Pietro 8, fou distingida amb la Menció especial del jurat al Samskara Internacional Film Festival de Dehradun, índia.
El 2021, amb l'obra Pandèmia, obté el Premi "Outstanding Achievement Award" en el World Film Carnival de Singapore i al TIFF. Tagore Internacional Festival de Bolpur, Índia.3
"Els mapes geopolítics tenen un enorme poder d'atracció, una capacitat estranya d'atrapar-nos a la recerca d'una identificació conceptualitzada. És un exercici intel·lectual divertit i apassionant. Concentren informació de diversa índole, una part indiscutiblement construïda des d'uns referents físics, però la major part totalment artificial. No obstant, ens ofereixen la representació més fidel del territori.
El moment actual de repensar Europa presenta símils en el repensar la pintura de Bayona. Així és que des dels despatxos dels dirigents d'aquesta unió d'estats es practica la mateixa lògica que Bayona ha aplicat a la seva producció pictòrica.
Solament els distancien els objectius i el mètode. A través de la infografia i partint de les estructures internes del sistema de cada mapa, Bayona construeix una altra estructura. Aïlla regions i comunitats per després reordenar-les seguint dues pautes: la superposició i l'orientació segons els 4 punts cardinals.
El sistema que usa Bayona actua donant unes dimensions similars a l'estructura originària, però en canvia substancialment el sentit. Aquestes noves estructures resultants són il·limitades. I si en un primer moment ens poden semblar ordenades segons un centre, el fet que siguin repetibles i juxtaposades ens aporten un element de descentralització absoluta.
Aquests nous paisatges ens els planteja Bayona conservant la proximitat dels records, del reconeixement o la nostàlgia que les ciutats, els pobles o les zones geogràfiques ens desperten. No hi ha una negació d'aquestes realitats, sinó una construcció distant i metòdica que s'expressa, com en la pintura que havia tractat anteriorment, a través d'una mostra neutra i un codi atzarós d'aplicació d'una variant. Redescobrim un punt àcid i irònic que no arriba a plantejar una crítica en el sentit literal, tot i posar de manifest les contradiccions que s'esdevenen en acotar i interpretar el territori.
El procés a través del qual practiquem la lectura de les entitats territorials depèn estretament de les idees preconcebudes, d'una banda, i de les idees projectades, de l'altra.4"
Referències
1 Centre d'Art La Panera.
2 Viquipèdia.
3 Íbid.
4 Mercè Alsina (2004), Catàleg Mapes d'Europa, Museu d'Art Jaume Morera.
Crèdits de les imatges
Cortesia d'Albert Bayona.