Benjamí Tous
 |  |
 |  |
Un planeta blau |
(Almacelles, 1949)
Llicenciat en la Facultat de Belles Arts de Barcelona (1982).
Els seus inicis foren com a dibuixant. A partir de 1970 publicà a Nova Tàrrega les aventures de "l'Eloi", personatge popular que creà, el qual també apareix al Diario de Lérida del 1974 al 1977. El 1975 va il·lustrar la publicació Lleida, la nostra ciutat1.
A partir de 1982, es dedica a la pintura, realitzant exposicions individuals i col·lectives en diferents espais de Tàrrega, Lleida, Barcelona, Sòria, França, Gijón i Londres. Una de les darreres, "Camí pictòric... retouspectiva" (IEI, Lleida, 2011).
Ha obtingut nombrosos reconeixements i les seves peces formen part de galeries d'Espanya i Europa.
Les seves obres se situen entre la figuració i l'abstracció, donant pes al color, la taca i la situació espacial de les figures juntament amb un gran component lúdic2.
L'artista ens comenta els seus quadres d'aquesta manera:
"El quadrat vermell
El quadrat vermell és un remake d'una altra obra més gran en la qual pretenia jugar al fet que els petits elements es puguin anar ajuntant en un centre quadrat, com si es tracta d'una plaça, el mercat.
"Tots al mercat", aquest va ser el títol inicial. Els meus petits elements es converteixen en moltes persones, animals, objectes i vehicles que arriben a la cita setmanal d'un mercat local.
L'agitació del moviment centrífug cap a aquest mercat, caixes de fruites, senyores amb la bossa d'anar a comprar, homes amb carros, nens amb caixes…. dóna un enrenou divertit i ple de vida.
El vermell és bàsic pels tomàquets, les fruites, la sang de les carnisseries… El vermell és un color prioritari en els mercats.
L'ull groc
És Déu. Déu és la llum, Déu ho veu tot. És el triangle de la Santíssima Trinidad.
Aquest déu pot ser la ciència. La llum pot ser astral i el triangle és matemàtiques pures.
Per a Kandinsky el triangle rep el color del groc, pel seu moviment, intriga i divertiment.
L'alegria de la dansa d'una flamenca, un taxi de Barcelona, i les piràmides d'Egipte es representen en aquesta obra. Gastronòmicament, el triangle de crema…
Un planeta blau
Blau és el cercle segons Kandinsky. És la mare Terra, la "Venus" de Willendorf (tota pits i sexe).
El globus del còmic, no ens diu el que parlen els personatges de LA MEVA BOLA SOLA (inèdit). En ell, una parella autobiogràfica, ell el típic Lord i ella una petita reina capritxosa, intenten compartir aquesta bola que és el seu planeta.
La lluna, encara que creixent, tendeix a ser bola quan és lluna plena. Esfera, pilota, planeta, el cercle rodó és el meu món blau.
Una infància lliure i feliç
Aquest quadre és el mes dedicat a la ubicació de l'obra, en la Facultat de Ciències de l'Educació de Lleida.
Amb la bata del nen de primària, a ratlles blaves, i tot el joc de mares i materials d'escolar amb olor de goma i la punta dels llapis recentment afilada… recordo aquests moments de la meva infància i dels companys sofribles i sofridors de l'època. Aquests pupitres de fusta amb tinters que s'havien de netejar amb lleixiu cada tres mesos. Tots aquests records són més presents que els dels meus alumnes com a mestre d'ells.
Encara que el boig divertiment i enrenou estiguin en l'obra. Si és que no paren!3
"
Referències
1 Nadal Gaya, J. M. (2003) Diccionari de pintors, escultors, gravadors i dibuixants : l'art a la Lleida del segle XX. Lleida: Pagès.
2 Informació extreta d'Albert Lladó publicada al web de Benjamí Tous. Sobre mí. Albert Lladó. Recuperat de https://www.benjamintous.net/albert-llado
3 Text enviat per Benjamí Tous.