Jordi V. Pou
 |  | |
 |
#116
| |
(Lleida, 1968)
Des dels anys 90 es dedica professionalment a la fotografia, treballant en àmbits molt diversos, que comprenen la fotografia de premsa, la docència, i un treball més personal i creatiu.
Una de les seves activitats professionals habituals és la reproducció d'obra d'art i la fotografia d'exposicions. Col·labora regularment amb els principals museus i centres d'art de la ciutat. En el camp del reportatge i la fotografia de premsa ha estat cap de fotografia del Periòdic d'Andorra i col·laborador, entre altres, del Periódico de Catalunya i de l'agència Cover.
Els seus projectes més creatius han evolucionat cap a la interacció de dos pols de treball. D'una banda, la voluntat expressa de cercar les seves imatges en la més estricta proximitat, en els espais més íntims i coneguts. I per altra, en qüestionar els usos de la mateixa fotografia, cercant els límits als quals permet arribar, tant en l'aspecte més tècnic com en el vessant de la representació i el sentit.
La seva obra forma part de col·leccions privades i públiques, destacant la Col·lecció Nacional de fotografia de la Generalitat de Catalunya i el fons d'art de l'Ajuntament de Lleida. El seu treball s'ha pogut veure nacional i internacionalment en exposicions individuals i col·lectives. Ha exposat en festivals com "FotoEspaña", "Latitudes", "Primavera Fotogràfica" o "Embarrat", i també en centres d'art com La Panera de Lleida o Arts Santa Mònica a Barcelona1.
Les obres formen part del projecte Trash-a-Photo, desenvolupat durant l'any 2015. Es compon d'un total de 365 fotografies publicades al blog https://trashaphoto.tumblr.com/. L'artista ho explicava d'aquesta manera:
"
La còpia fotogràfica, aquell senzill tros de paper amb una imatge a sobre i que tota la vida hem anomenat senzillament “foto”, sempre ha tingut una aura especial. Com si fossin objectes màgics, les hem conservat i atresorat al llarg dels anys, ens agrada tocar-les, mirar-les, assaborir-les i, fins i tot, patir-les. Son con un apèndix del nostre cos, o potser de l'ànima, fins a l'extrem en què no dubtem en citar-les com a element a salvar de l'incendi o inundació d'una casa. Cal que les fotos sobrevisquin tant com nosaltres mateixos.
Amb els temps les hem anat acumulant a caixes i àlbums mig oblidats en fons d'armari i calaixeres, gairebé sempre tancades. Aquestes fotos van perdent la seva funció a poc a poc, a força d'anys. La memòria, el record, no és a les fotos, és dins la persona que les mira. I quan ja no hi són aquells als que eren capaços de despertar-la les fotos queden orfes, inservibles, inútils. Una foto que ha perdut els seus ulls és una foto morta.
I quin destí els queda? Acabar essent mercaderia de mercats de diumenge, o potser en mans de col·leccionistes o, pitjor encara, d'historiadors. Rapinyaires de la memòria aliena, si us plau, deixeu-les morir en pau!
Trash-a-Photo és un projecte que vol contribuir a fer desaparèixer aquestes fotografies sense ulls, abandonades, sense passat ni futur. Cada dia estriparem una d'aquestes imatges, deixarem constància fotogràfica d'aquest trencament però no de la imatge original, que finalment deixa d'existir.2"
Referències
1 Informació facilitada per Jordi V.Pou.
2 Text enviat per Jordi V.Pou.
Crèdits de les imatges
Cortesia de Jordi V.Pou.