Josep Ripoll
 |
Reliquiari de l'últim atuell que va alenar al món gràcies a l'imperi de les cultures |
(Lleida, 1951)
Des dels 8 anys comença a formar-se en belles arts a Lleida, amb mestres com Leandre Cristòfol, Víctor Pérez Pallarès i Albert Coma Estadella, del qual fou deixeble i amic, i marcà la seva obra. A la dècada dels 80 treballà a Andorra en arts gràfiques1.
Entre la seva activitat creativa ha impulsat nombroses iniciatives culturals, ha realitzat pintures murals, i ha participat en obres teatrals, espectacles, vídeos i televisió, il·lustració de publicacions, art publicitari, interiorisme, muntatge d'escenaris i exposicions, entre altres activitats culturals i artístiques. També s'abocà a la música, fundant els grups musicals Crows (1966) i Virtudes Homólogas (1969)2.
En l'àmbit didàctic ha impartit classes de grafisme a Lleida i Barcelona, i classes d'educació visual i plàstica a l'EMBA de Lleida.
De les nombroses exposicions que ha realitzat des de l'any 1971, té un pes important en la seva trajectòria la individual "Comportaments humans d'algunes aus, comportaments animals de les persones" (1998), que contenia un profund missatge filosòfic. A nivell col·lectiu ha exposat en diferents espais de Catalunya.
El seu estil és difícil d'etiquetar, considerat artista d'avantguarda, ha treballat amb materials d'ús quotidià per realitzar escultures, mòbils i objectes-joguina; movent-se en l'àmbit de la fantasia, de la poesia visual i de la denúncia social, entre altres elements. Les seves peces mesclen un contingut crític, amb la ironia i el sentit lúdic. L'artista atorga la mateixa importància al procés creatiu i muntatge de les obres que a les obres acabades3.
L'obra va acompanyada del següent text d'Anselm Ros:
"La realitat és els seus símbols. No hi ha més. I els símbols sempre són un resguard tranquil·litzador per solemnitzar obvietats. Com sorgida d'una demolició, l'espasa-reixa s'arrapa a la paret com la sargantana al sol. Espera perquè l'èxit sempre ha estat tresor només dels pacients. Estri d'impossible indiferència, sap que la seva sola existència provoca expectativa. Duu una vida d'arestes fredes que l'ha abocat al prodigiós món de la paradoxa. Es contradiu perquè és una murga, això de pensar com cal, i en ella hi fa cohabitar contraris: arma fora/presó dins, bellesa/bestialitat, lirisme/evidència... En el fons dubta que sigui espasa i no creu o cruïlla de camins. O punt de partida, o de final de singladura. Vacil·la perquè sap del cert que el que no s'assembli a res mai no existirà del tot. Es referma en la convicció que no ambiciona ser trofeu de res, perquè no n'ha tingut necessitat.
Finalment, ella tant reliquiari, es descompon com sempre fa la bellesa. I mai ja, des de les flames que la van forjar, no ha volgut justificació. Només misteri. Només poesia.4"
Referències
1 Nadal Gaya, J. M. (2003) Diccionari de pintors, escultors, gravadors i dibuixants : l'art a la Lleida del segle XX. Lleida: Pagès.
2 Íbid.
3 Lleida.com. Talent lleidatà. Josep Ripoll. Recuperat de https://www.lleida.com/creadors-lleidatans/josep-ripoll
4 Text d'Anselm Ros. Informació extreta de la placa informativa de l'obra.