Juanjo Jové
 |  |
 |  |
 |  |
L'encant efímer de la burgesia
|
(Artesa de Lleida, 1944)
"L'art és un particular i multivariat tipus d'experiència mental. Això és el que vaig descobrir en el taller de Leandre Cristòfol quan vaig tenir amb ell durant dos estius una intensa interacció personal. Tenia disset anys. També vaig descobrir que les vivències artístiques poden sorgint quasi en qualsevol moment per poc que es mantinguin despertes la sensibilitat, la intel·ligència i la imaginació. També vaig descobrir que immersos o al voltant de l'art abunden persones escassament sensibles i realment interessades pel cultiu de vivències artístiques dignes d'aquest nom.
Des de llavors, l'art m'ha acompanyat al llarg de tota la meva vida. He dedicat alguns breus, però intensos, períodes a produir obres. Les fotografies que estan penjades en les parets del departament de Psicologia, són una mostra extreta d'una exposició de fotografies meves que es va fer a la Facultat l'any 2009. Van ser elegides per l'estimat i enyorat professor Jesús Mauri.
Anteriorment a aquesta exposició, me'n van muntar una altra a la sala d'exposició de la llibreria Ereta, quant al voltant de l'any 80 aquesta sala era l'única de Lleida que exposava art contemporani.
En la meva època d'estudiant universitari vaig simultaniejar a Barcelona els estudis de pedagogia amb els de l'Escola de Belles Arts, fins que vaig abandonar aquests cansat de comprovar que el món vivencial de l'art escassejava més del compte.
Des d'aleshores, he produït art en dos breus peró intensos períodes. Del primer, van sorgir les obres de l'Ereta. Del segon, les obres que habiten la meva casa d'Artesa i la sala d'exposició que hi ha al jardí. Viuen al seu aire. Sols les coneixen familiars i amics.
Cert dia, vaig ensenyar una àmplia col·lecció de fotografies de les meves obres a una figura estel·lar del món institucional artístic de Lleida. Se les va mirar pel damunt i ni tan sols es va dignar afegir cap comentari. Per sort, un professor anglès d'educació artìstica, amb el que tinc certa amistat, sempre em diu que no entén com mantinc la meva obra reclosa a casa, ja que considera que és molt interessant.
En suma, tinc el cor partit. Però fent la mitja entre les dues valoracions, concloc que la meva obra potser mereix un aprovat. Puntuació que millora bastant quan escolto el que em diu la meva ment, per raó de les vivències artístiques desplegades en produir les obres i en contemplar-les.
Sí, en la meva vida l'art ha ocupat sempre un lloc preferent. I també la psicologia i l'educació. Això explica per què en els llibres que he publicat sempre s'entrellacen continguts propis de la psicologia, de l'educació i de l'art.
Al marge d'obres, exposicions i publicacions, vull destacar que segons em comenta la meva ment, en art el més rellevant és utilitzar l'experiència artística com a eina dignificadora i potenciadora de la vida quotidiana. La meva insignificant biografia sols aspira a donar suport a aquesta filosofia. En art sobra parafernàlia, autobombo, autoendiosament, autocomplaença i mercadeig egocèntric.
Línies enrere he destacat la incidència que en Leandre Cristòfol va tenir en l'emergència de la meva sintonia amb l'art. Ara, abans de tancar l'escrit, vull destacar la influència exercida en mi per uns altres artistes de cabdal rellevància: el vent, la pluja, el sol, la mar i el pas del temps.
En totes les meves obres és patent aquesta influència.
Qui no hagi descobert les subtileses d'aquests artistes, és millor que no s'atansi a les meves obres.
La meva pell mostra la seva llarga i profunda influencia. Però el que succeeix dintre de la meva ment, encara més.
Finalment, no puc estalviar-me de dir que no puc evitar que també en les meves obres sempre aflorin continguts cabdals per entendre el món humà. Qui som, què ens passa, perquè som tan intel·ligents i sensibles i a la vegada tan estúpids.
Una abraçada"1.
Referències
1 Reproducció d'un escrit de Juanjo Jové adreçat a l'elaboració del catàleg.
Crèdits de les imatges
Cedides pel Fons d'Art de la FEPTS